Ves al contingut principal

Cel de níguls

de l'admirat Paco Tamayo, gràcies!!
Plena de triangles, i de claus, miro de fer en 3 parts aquest cercle on la pedra sura. No és miracle que es lligui amb cadena de ferro, car la meva tenacitat tu la coneixes. Per sota la pedra, un cel de níguls on et retrobo. Geometria dels cossos ardents, faig un pou del que som i del que diem en veure'ns de prop. Vine, xopa't de mi, que l'ull sigui mar, i la conca, un vas on beure'm. 











Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX