Ves al contingut principal

La meva sang es fa foc

Després de cada bes, la meva sang es fa foc. Les cesures, ben obertes per a que ens cremin els hiatus que s'esperen dins de cada llavi. I el desig, i les lletres, i els teus ulls ben aprop, versificant des de l'alè roig les lletres d'aquest alfabet propi que ens conforma. Estima'm, i allibera'm. 

PD. Ahir, dos premis literaris (el de la meua alumna i el meu). I un recital. I tu ;-)****

Comentaris

  1. Precioso texto para un día especial, Montse. La foto, perfecta para la ocasión ;-)

    Enhorabuena por los premios!!!!!

    ResponElimina
  2. Felicitats per tot plegat!

    Aferradetes.

    ResponElimina
  3. Bonica manera de celebrar Sant Jordi. Felicitats

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX