Ves al contingut principal

si mugrons erecte

detall del llibre de la Marina Martori

Des del bescoll, tot el que duus és gravetat. M'esmicoles les ces trencades: no sóc feliç, ni salaç, ni dolç, ni pertinaç. Et gravo, inclement, les meues inicials, a foc, abrusant-te les samarretes del desig. Et pregunto si mugrons erectes quasi blancs, si em fas dígraf al llit, separat pel punt volat de la il·lustració: el teu cos damunt del meu. Seré cirera: pinyol de roig fins a veure't.

Comentaris

  1. Cantireta o cirereta?

    O les dues?

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les dues tenen sufix. I boca per a mossegar.

      ;-)*

      Elimina
  2. quan la cirera es mostra tant sucosa no deixaries mai de llepar el pinyol....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fusta de vers
      incipient,
      nus de pinyol,
      cesura
      i usura de la claror
      ,
      roig coma.

      Petons...

      Elimina
  3. Déu n'hi dó!!
    M'has fet pensar en una cançó que cantaven els argentins Gauchos 4 fa 40 anys:
    "besa que te besa boquita de cereza, sueña que te sueña..."

    Busca-la al youtube...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, m'has vist somriure de prop?

      Gràcies, Xavier. Un bes tacant... :-)

      Elimina
  4. He imaginat tota classe de mugrons: de xocolata, de cirereta, de pa amb vi i sucre ... però de quasi blancs i erectes com els teus mai n'he conegut.

    Bona nit Cantireta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Curiós: mugró és mot agut, que t'apunta al nas. La protuberància a què se refereix, en canvi, és esdrúixola: et deixa sense vocals...

      ;-)*

      Elimina
  5. Semblen mugrons de marbre: erectes i blancs. Però en absolut freds

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sóc esdrúixola: alta, ferma, miop, roja i eròtica. Ah, goita, aquesta sí.

      :-DDD

      Elimina
  6. ah, els mugrons són com les empremtes...no n'hi ha dos d'iguals

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llavors...si poses les empremtes al damunt, no t'acusen de res, per la confusió del moment?

      :-DDDD

      Elimina
  7. Dígraf al llit...és una imatge bellíssima i d´un alt erotisme tot el poema. Et felicito. Crec que estàs escrivint un poemari nou més carnal i a la vegada sentimental. Endavant les atxes...i els mugrons, clar

    Albert Claramont

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX