si mugrons erecte
 |
| detall del llibre de la Marina Martori |
Des del bescoll, tot el que duus és
gravetat. M'esmicoles les ces trencades: no sóc feliç, ni salaç,
ni dolç, ni pertinaç. Et gravo, inclement, les meues inicials, a
foc, abrusant-te les samarretes del desig. Et pregunto si mugrons erectes quasi blancs, si em fas dígraf al llit, separat pel punt volat de la
il·lustració: el teu cos damunt del meu. Seré cirera: pinyol de
roig fins a veure't.
Cantireta o cirereta?
ResponEliminaO les dues?
Petons.
Les dues tenen sufix. I boca per a mossegar.
Elimina;-)*
quan la cirera es mostra tant sucosa no deixaries mai de llepar el pinyol....
ResponEliminaFusta de vers
Eliminaincipient,
nus de pinyol,
cesura
i usura de la claror
,
roig coma.
Petons...
:)
ResponElimina;-)*****
EliminaDéu n'hi dó!!
ResponEliminaM'has fet pensar en una cançó que cantaven els argentins Gauchos 4 fa 40 anys:
"besa que te besa boquita de cereza, sueña que te sueña..."
Busca-la al youtube...
Ah, m'has vist somriure de prop?
EliminaGràcies, Xavier. Un bes tacant... :-)
He imaginat tota classe de mugrons: de xocolata, de cirereta, de pa amb vi i sucre ... però de quasi blancs i erectes com els teus mai n'he conegut.
ResponEliminaBona nit Cantireta.
Curiós: mugró és mot agut, que t'apunta al nas. La protuberància a què se refereix, en canvi, és esdrúixola: et deixa sense vocals...
Elimina;-)*
Semblen mugrons de marbre: erectes i blancs. Però en absolut freds
ResponEliminaSóc esdrúixola: alta, ferma, miop, roja i eròtica. Ah, goita, aquesta sí.
Elimina:-DDD
ah, els mugrons són com les empremtes...no n'hi ha dos d'iguals
ResponEliminaLlavors...si poses les empremtes al damunt, no t'acusen de res, per la confusió del moment?
Elimina:-DDDD
Dígraf al llit...és una imatge bellíssima i d´un alt erotisme tot el poema. Et felicito. Crec que estàs escrivint un poemari nou més carnal i a la vegada sentimental. Endavant les atxes...i els mugrons, clar
ResponEliminaAlbert Claramont