Ves al contingut principal

Meritxell Gené a L'Olivera



Hi aniré. Ja l'he sentida, però no me'n canso. Us recomano molt el seu disc "Branques". Aix, l'amor...

El poema: 

ORFEU

Si de mi baxa lira
tanto pudiera el son...
Sempre de nit, confusament,
cremen els mots, neixen imatges;
maduren cels, aurores, platges,
tot es fa símbol transparent.
Dominaré somnis de vent,
pors de la nit, ones de febre,
amb aquest do: càntic vivent?
Dret en el cor de la tenebra,
sóc esperança, moviment
cap a la llum, veu que celebra.
Joan Vinyoli


Comentaris

  1. No coneixia aquesta noia que canta tan bé...Molt bonic el poema d'en Vinyoli!!
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Jo tampoc no coneixia la Meritxell Gené, però em sona.
    Crec que cantarà al Barnasants. La buscarem.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX