Ves al contingut principal

DE FER-NE 50





Ahir, dia 22 d'agost de 2017, arribo a fer-ne 50. Els faig amb fusta sota els peus, amb el cor renovellat, amb la família crescuda degut a una rubinada d'avenços en la determinació. Els faig convençuda del que tinc: un cor gran, una tossuderia genètica, una empatia que dóna (ara ja no tant) algun problema, un ull clínic per a les traduccions perfeccionistes, i ser filòloga DE GUÀRDIA, feina per la que no cobro però per la que donaria la vida. I NO MINVO GENS, ans al contrari.

Us deixo amb una traducció que he fet del meu estimat Michael Blumenthal, que avui també m'ha desitjat feliç aniversari des dels Estats Units! :-)) 

Gràcies per ser-hi, per l'empatia, per estimar, per llegir. Us abraço fortament des de Tàrrega, i us convido a visitar-me! :-)


El dia en què els arcs de Sant Martí vingueren,
jo corria turó amunt cap a tu,
i, cercant-te per trobar-t'hi, vaig dir:
aquell arc sembla un cèrcol
al voltant del teu cap. Aquestos
foren els meus primers mots
i, des de llavors, t'he aixecat
contra el cel, igual que ho fa un home
amb una carta tancada
i el que he vist allà és quelcom
que voldria obrir, amb cura,
com si m'estigués adreçat. Però
hi ha perills en això, aquest principi
amb una cosa tan celestial
com un arc irisat. I espero,
sostenint-te novament cada dia
contra un cel empal·lidit
i tu esdevinguis, així,
menys transparent, menys decorada
pel misteriós, però més real.
Anit no hi havia estels enlloc
i, avui, el prisma del desig
contra el cel
origina el blanc pur. De fet,
cada dia ara el cel cau
un poc més prop teu, tan pietós
com una guillotina,
conservant-te mundanal, fal·lible,
un objecte humà que només un altre humà estimaria.

Tàrrega, 9 de març de 2017
(c) Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca

Comentaris

  1. Per mots anys! Ja queden menys pels 100!

    ResponElimina
  2. Un poema molt bonic...Ara cinquanta més!
    Petonets.

    ResponElimina
  3. per molts anys nena! sento arribar a misses dites .....el poema sublim !

    ResponElimina
  4. Per molts anys encara que sigui amb uns dies de retard!

    ResponElimina
  5. Per molts anys Montse. Que facis molts més poemes. I càntirs si convé...

    ResponElimina
  6. M'he passat de la vuitada però, per molts anys, igualment, Montse! Arribes a l'edat d'or amb força i energia.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX