Foc de camp del jo
Els teus ulls i ses pestanyes llargues, fill. Les teues mans grans on les meues se fan petites, Albert. Aquesta joia de veure't venir, filla. I tu, Montse, foc de camp on tots s'hi apleguen. Gràcies per recordar-me, amics. Deixo uns quants posts programats... i contesto, ARA SÍ. Molts, molts petons per a tots :-)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!