AQUÍ, fa 9 anys de cantireta

Si no vaig errada, avui, dia 6 d'agost de 2017, aquesta blogaire a qui coneixeu (per les xarxes i alguns de més sortosos per la pell) fa 9 anys (9, quants...!) de posar pensaments, sentiments i poemes (propis i traduïts) a la xarxa. Des d'aquí encoratjo a l'eixelebrada, sempre sorprenent i coratjosa cantireta a que no deixi el blog, i que veiem en paper alguna altra cosa d'ella... apart dels articles a la Nova Tàrrega, on té pàgina pròpia. I juntament amb l'Albert, una altra pàgina en comú - ! Com sempre, GRÀCIES MILS per llegir-me i donar-me ànims, a part de demanar coses (Helena...va per tu!). Se farà per rigorós ordre d'arribada! :-)) Petons i abraçades a tots, us duc al cor. 

PS. Lo poema de la meua poeta preferida, traduït, és un regal per a vatres. S'adiu molt a mi ;-))

AQUÍ, de Kim Addonizio

(HERE, by Kim Addonizio)

Després de com va acabar -malament- va millorar molt

va tardar un temps oi tant! però tot i això

es va fer tan tendre & jo tan agraïda

que potser et dóna alguna pista de com fou

miro de dir-te que sé que

has trontollat plorat mogut en espiral en una cambra llarga

donant-hi cops de cap agafant-la esclafat

calaveres d'ocells la teua munió de cors descordats

incapaços de tocar una nota la fusta però encara bonica

& tallada tan elaborada potser un col·leccionista la voldria

col·leccionistes babaus sempre conservant i mai obrint

els pots per tant tothom passa gana mentre admira les vistes

no posseeixes ningú tot et serà pres

endavant i menja't aquest poema hi ajudarà

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca