Passa al contingut principal

Reixos dels que se porten bé

"Mireu, Reixos! Que jo havia escrit un post preciós sobre la ingenuïtat i tal, i ara va i m'esborreu el post! Que no hi ha dret, que m'he portat bé i no he renegat gaire i a més m'he acabat la verdura que tenia al plat i he ajudat a tothom que m'ho ha demanat -i tenia 2 dits de front, eh?- Que ara ja no escric ré, perquè ni me'n recordo i tinc gana!!"
Apa-li, bona tarda de Reixos tingueu, estimats seguidors, i compte amb el tortell... ;-)***



DÉU NO EXISTIA ENCARA

Déu no existia encara.
No era res, ni el seu propi buit.
Aleshores tothom creia en la pedra,
el cop,
el llop,
la bèstia,
i només sesperava que l’eco repetís
la mateixa pregunta al lluny. 

Fins que algú va pensar que quant injust
podria ser que una dòcil tortuga
el pogués sobreviure,
i que es tindria per ofès
si damunt de les seves cendres
l’animal fes convits i àpats
amb arrels i brins d’herba 
sortits de la derrota.

I algú —potser el mateix d’abans—
desitjà alguna cosa molt semblant
a què calia un Déu,
una pregària,
una cançó,
l’eternitat.
Un Déu transcendint lherba i l’eco.

Cap animal podria
superar l’estratègia.

PD. El poema és del nostre amic de Vilafranca del Penedès, l'Albert Guasch. Petons i abraçades! :-)

Comentaris

  1. quan aquests sinyors no et porten res tens l'agradable sensació de no haver-te portat gens bé durant l'any.
    Ah....i que et toqui la fava tampoc és res dolent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però tu te portes bé, oi?
      I això de tocar la fava, fa referència a magrejar els articles del mercat de verdures? :-))
      Muacs molts, amic meu!!

      Elimina
  2. Has provat de portar-te molt malament durant l'any? Potser els Mags et sorprendran l'any vinent amb els millors presents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pos no... pro per provar no fan pagar los Reixos, oi? Muacs!!

      Elimina
  3. Gràcies per fer-me arribar al teu espai poètic i de tantes coses més. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre que vulguis, amic. Els teus versos posen llum a llocs on jo no sé com arribar. Un petó ben fort!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars