Reixos dels que se porten bé

"Mireu, Reixos! Que jo havia escrit un post preciós sobre la ingenuïtat i tal, i ara va i m'esborreu el post! Que no hi ha dret, que m'he portat bé i no he renegat gaire i a més m'he acabat la verdura que tenia al plat i he ajudat a tothom que m'ho ha demanat -i tenia 2 dits de front, eh?- Que ara ja no escric ré, perquè ni me'n recordo i tinc gana!!"
Apa-li, bona tarda de Reixos tingueu, estimats seguidors, i compte amb el tortell... ;-)***



DÉU NO EXISTIA ENCARA

Déu no existia encara.
No era res, ni el seu propi buit.
Aleshores tothom creia en la pedra,
el cop,
el llop,
la bèstia,
i només sesperava que l’eco repetís
la mateixa pregunta al lluny. 

Fins que algú va pensar que quant injust
podria ser que una dòcil tortuga
el pogués sobreviure,
i que es tindria per ofès
si damunt de les seves cendres
l’animal fes convits i àpats
amb arrels i brins d’herba 
sortits de la derrota.

I algú —potser el mateix d’abans—
desitjà alguna cosa molt semblant
a què calia un Déu,
una pregària,
una cançó,
l’eternitat.
Un Déu transcendint lherba i l’eco.

Cap animal podria
superar l’estratègia.

PD. El poema és del nostre amic de Vilafranca del Penedès, l'Albert Guasch. Petons i abraçades! :-)

Comentaris

  1. quan aquests sinyors no et porten res tens l'agradable sensació de no haver-te portat gens bé durant l'any.
    Ah....i que et toqui la fava tampoc és res dolent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però tu te portes bé, oi?
      I això de tocar la fava, fa referència a magrejar els articles del mercat de verdures? :-))
      Muacs molts, amic meu!!

      Elimina
  2. Has provat de portar-te molt malament durant l'any? Potser els Mags et sorprendran l'any vinent amb els millors presents.

    ResponElimina
  3. Gràcies per fer-me arribar al teu espai poètic i de tantes coses més. Una abraçada.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars