MEDIEVAL, JO??

Tintoretto, 1560, Sant Jordi i el drac

- Fugiu, donzella, ara que podeu!

- Qui us ha dit que jo fos ponzella?
- Missenyora, perdoneu per la...
- Qui dieu que s'enyora?! Miri, no sé qui sou vos però teniu un cert aire a un parent per part de mare que...
- Escolteu, madona. Ara mateix no estic per semblances ni parescuts.
- Sí, era un tiet de ma mare que es deia Clooney. No, calla, que vivia a Cluny.
- Cluny de França? Si que teniu llavor espargida!
- A vore, què n'heu de dir de la sembra de la meua nissaga? Ni que fóssiu rei!
- No, si jo ja callo, però vos, fembra fenomenal...
- A vore, mascle que mateu dracs. Qui us ha dit que jo necessito assistència?
- Una app que s'anuncia al mercat del poble, "Doncellas en apuros 0.5"
- Ja vos la podeu anar desapap...desapepe...coi, traient-vos del pap aquesta cosota que esmenteu.
- I, ja que esmenteu budells i altres vísceres, heu vist què bonics estan els camps en primavera?
- I vós, us heu fixat que el drac us mira fixament?
- A veure, a quin joc medieval esteu jugant, eh? Us mira a vós, aquesta sargantana!
- A mi? No pas! Diria que es mira aquest jovencell, d'edat entre els 20 i els 24, estirat a terra, sembla que producte del pànic i de l'estrés post-traumàtic d'olorar la càries que té el drac, entre els canins posteriors. 
- Llavors, què suggeriu que faci?
- Miri, jo li faria una reanimació càrdio-pulmonar, la maniobra de Heimlich per si s'ha empassat un os de pollastre, i un parell de bufetades, per fer la migdiada aquí al mig, i no dur ni un rosegó de barret de palla.
- Sabeu què, dona fenomenal? Que potser que el domeu vós, aquest drac, puix que sabeu més de la natura de les bèsties que jo.
- Ara mateix! Per cert...per cortesia...no sabreu pas a quina hora tanca la porta llevadissa, la bibliotecària? És que li he manllevat un llibre que em té enganxadíssima.
- "Joc de trons", potser?
- Ca, heretge! Se diu "Curial e Güelfa". 
- Bé, doncs...vaig tirant cap a Constantinople, que se m'hi ha girat feina.
- Vagi bé, doncs. Sí, definitivament us assembleu molt al parent Clooney... 

PS 1. Post inspirat per aqueta gent i dedicat a la meua estimada Glòria, que avui fa anys. 

PS 2. Avui fa 3 anys que l'Albert i jo fem camí junts. Gràcies per recórre'l amb natres ;-))