NÚMERO (l'autisme no és un)

©unsplash.com / Michael Held

NUMBER ( Michele Baron )

Compto 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7…

Passes entre l’aquí i l’allà, minuts entre llavors i ara

I el quanpugui que serà quan trobi un moment de pau

Comptaré 8, 9, 10, 11 i em gronxo d’un costat a l’altre

Amb la música i només sento la quietud, i allà on sigui que potser

Que el que SÍ es compta i el que NO s’han omplert més enllà del suportable

Compto 11, 12, 13, 14, 15 tantes vegades que no me n’he sortit

De triar com cal quan fujo del soroll

I la confusió i admetre les tangents del món...

Fa mal veure com els altres em mesuren mentre em falta, i compto 16, 17, 18, 19,

M’amago les llàgrimes, i les paraules no dites i em frego el polze contra els dits

Perquè sé que ningú ho veu, i puc confiar que el seu número,

Al menys, no canviï

Compto 20, 30...50...100... i llavors encara compto una mica més

Per saber que he acomplert una cosa

Per saber que no estic perdut

Per omplir l’espai buit on crec que els altres hi xerrin, o potser hi hagin xerrat...

Veig els colors del món, tot el moviment

I les olors i les coses meravelloses

Que s’afanyen, que giren i mai igual ni dos cops

I compto, números sense parar, un cop, i un altre, de costat, com un batec,

Perquè tot això és important –tu, i ells- importen

I cal que ho recordi

Que jo també importo

Que jo...

Compto

Traducció de Montserrat Aloy i Roca ©

PD. Porto molts dies dient-me que he de posar aquesta traducció al blog. El passat 2 d'abril va ser el dia mundial de l'autisme, i jo tinc un deute amb l'autora d'aquest poema. Ara ja és vostre. Agrairé comentaris. Petons, us enyoro.