AUTISME (2)

pixabay.com

Uns apunts gens sants sobre mi mateixa: 

1. Torno al tema que tant em fa pensar, com a mare d'un noi afectat per la síndrome del TEA. Vaig prometre als autors dels poemes que posaria les traduccions al blog, i després en faria difusió. Ho aniré fent durant aquesta setmana, a més de fer una altra feina que direu "coi, Montse, quin maldecap". Quin és el maldecap? Haver-me de traduir a l'anglès. En fi, coses que passen quan escrius un article sobre el TEA i l'autora del poema que hi surt (la Michele Baron) t'ho demana "politely" perquè en vol fer difusió. 
2. Pel que fa a la vida personal, vaig trampejant la bondat de la tranquil·litat amb la maldat de la incertesa. 👺
3. Vull escriure més sovint, així no estic tan pendent de les p* xarxes (Facebooks, Twitters i Whatsapps).💥
4. Us desitjo una bona Setmana Santa, perquè no anirem enlloc, i podré posar coses al blog, ara que tothom és a Instagram (riure malèfic) 💣
5. Lo teiatru va bé, molt bé 👌

AUTISME (#26 AUTISM, by Amit Shankar Saha) # 

Quan obres un dia fresc,

quina olor fa?

Quants colors

formen part de les teves nits?

Toco la textura del teu món

però no puc degustar-ne el soroll.

Guaita’m als ulls,

nen solitari.

Et gronxes, et gronxes, em bresses

l’idioma dels meus sentiments.

He fet servir massa paraules, oi?

Deixa que me’n mengi unes quantes. Clarors.

No vaig treure pas la taula

de la fotografia.

És només que la taula

ens ha interromput.

Traducció de Montserrat Aloy Roca ©

PS. El poema també el tenim traduït al castellà. Si algú el volgués, només cal que el demani. / El poema también está traducido al castellano. Si alguien lo quisiera, solo hace falta que lo pida.