Passa al contingut principal

MEDIEVAL, JO??

Tintoretto, 1560, Sant Jordi i el drac


- Fugiu, donzella, ara que podeu!
- Qui us ha dit que jo fos ponzella?
- Missenyora, perdoneu per la...
- Qui dieu que s'enyora?! Miri, no sé qui sou vos però teniu un cert aire a un parent per part de mare que...
- Escolteu, madona. Ara mateix no estic per semblances ni parescuts.
- Sí, era un tiet de ma mare que es deia Clooney. No, calla, que vivia a Cluny.
- Cluny de França? Si que teniu llavor espargida!
- A vore, què n'heu de dir de la sembra de la meua nissaga? Ni que fóssiu rei!
- No, si jo ja callo, però vos, fembra fenomenal...
- A vore, mascle que mateu dracs. Qui us ha dit que jo necessito assistència?
- Una app que s'anuncia al mercat del poble, "Doncellas en apuros 0.5"
- Ja vos la podeu anar desapap...desapepe...coi, traient-vos del pap aquesta cosota que esmenteu.
- I, ja que esmenteu budells i altres vísceres, heu vist què bonics estan els camps en primavera?
- I vós, us heu fixat que el drac us mira fixament?
- A veure, a quin joc medieval esteu jugant, eh? Us mira a vós, aquesta sargantana!
- A mi? No pas! Diria que es mira aquest jovencell, d'edat entre els 20 i els 24, estirat a terra, sembla que producte del pànic i de l'estrés post-traumàtic d'olorar la càries que té el drac, entre els canins posteriors. 
- Llavors, què suggeriu que faci?
- Miri, jo li faria una reanimació càrdio-pulmonar, la maniobra de Heimlich per si s'ha empassat un os de pollastre, i un parell de bufetades, per fer la migdiada aquí al mig, i no dur ni un rosegó de barret de palla.
- Sabeu què, dona fenomenal? Que potser que el domeu vós, aquest drac, puix que sabeu més de la natura de les bèsties que jo.
- Ara mateix! Per cert...per cortesia...no sabreu pas a quina hora tanca la porta llevadissa, la bibliotecària? És que li he manllevat un llibre que em té enganxadíssima.
- "Joc de trons", potser?
- Ca, heretge! Se diu "Curial e Güelfa". 
- Bé, doncs...vaig tirant cap a Constantinople, que se m'hi ha girat feina.
- Vagi bé, doncs. Sí, definitivament us assembleu molt al parent Clooney... 

PS 1. Post inspirat per aqueta gent i dedicat a la meua estimada Glòria, que avui fa anys. 

PS 2. Avui fa 3 anys que l'Albert i jo fem camí junts. Gràcies per recórre'l amb natres ;-))

Comentaris

  1. Quina conversa més delirant. Però ja és la segona que llegeixo en la que la princesa no vol saber res de prínceps perquè no li fan cap falta.

    ResponElimina
  2. No se jo qui té més perill, si el drac, que ja deu estar ben desorientat..., o aquesta especial donzella !! ;)
    Molt bé !! Bon Sant Jordi i felicitats !!!

    ResponElimina
  3. De cap manera! Res de medieval per aquestes contrades cantirenques!

    ResponElimina
  4. Gràcies, preciosa. He rigut amb ganes i m'emociona que et recordis del meu aniversari, tot i que ara no estic gaire per la blogosfera. Petons!

    ResponElimina
  5. m'agrada el teu relat esbojarrat hilarant i surreal!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars