Vida... interior i exterior.

Avui ma filla fa deu anys. Una dècada de sorpreses, d'alegries, de tristors, de trasbalsos, de depressions i sobretot de VIDA. Una dècada de nena i de nen, de metges i mans obertes i tancades, de punys a la cara i veritats com espases.

Durant els dies previs al Nadal hi han hagut moments rellevants/ surrealistes :

1. Dinar amb companys. Riure'ns de nosaltres i dels altres, i afegir comentaris de sexe en bona companyia, irònics i alhora tendres. I disfrutar dels segons de complicitat que tenim els que ens tractem sovint.

2. Rebre regals inesperats, molt bonics, gens desitjats però volgudament sincers. són regals que queden a la memòria dels que el fan i dels que el reben.

3. Avaluacions. Galetes, bolígrafs, suc de fruita ( millor vi, però després hem de tornar a casa !) i comentaris elogiosos i d'altres d'enverinats sobre els material escolar. Comencem tard i acabem de nit i glaçant al carrer. I demà és "Sant Tornem-hi!!"

4. Amic invisible. Egoisme d'un que repercuteix en un altre i en mi mateixa. Tothom té dret a un regal per Nadal. No s'hi troba a gust en el grup on està : a la merda tothom i tot. El moment queda guardat en la ràbia de la memòria.

5. Trucades des de l'altra banda de l'Atlàntic. M'imagino la selva, les ruïnes, la humitat, el soroll... M'imagino la mirada sorpresa del meu marit, l'afany per grabar-ho tot i xopar-se del viatge de la seva vida. I m'imagino amb ell a tothora.

6. Agraïment per la feina feta. Targetes postals amb metàfores personals. Llàgrimes dels que tracten la discapacitat omplint-la de capacitat.

7. Divorci. Sensatesa en el missatge per donar coratge i amistat. Paquet amb regals per estimar més i treure amargor al moment.

8. Càntics. Estrebades d'orella. Planys. Mort massa aviat, massa ràpida.

Vida complexa, la dels humans.