Tinc Visa a l'hospital
Hem tornat/ de la gran ciutat/ ben atabalats...
Quan un va a la ciutat, pensa que al poble quan torni el rebran amb els braços oberts. Si vas al metge de la gran capital, tornes pensant que ja estàs curat només olorant els perfums amb què netegen les lavabos públics. I si a més tens el sentit comú d'una formiga estressada, descobreixes que tots els pisos són igual, fan la mateixa olor i tenen el mateix color ( verd ). Per sort no hi ha rotondes ni semàfors, però sí zones blaves i verdes ( per residents i deambulants ) que et fan perdre l'oremus i la gana. Preguntes a ginecologia per les benes i t'envien al sisè pis, d'allà al menjador i després al magatzem, d'on et treuen amb un atac d'ansietat i unes pinces per retornar la llum al món. Això sí, s'aprenen llengues estrangeres i mortes, com el llatí i el grec. Pots aplicar-les als insults :
1. Estetoscopi dels collons, mira per on vas!
2. T'han dit que t'assembles a una mastectomomiografia d'un ximpanzè?
3. Casum l'anamnesi, la compresa i la mare que el va circumcidar!!
A més de retrobar-hi vells coneguts i enemics irreconsiliables, també s'hi fan coneixences molt interessants : vegi's quan es mort / fa mal un membre de l'ètnia gitana i hi apareixen tots els membres de 25 km a la rodona. És un bon moment per fer antropologia social, lingüística i moda urbana. Tot això a Urgències, en 10m2, què més voleu? Els membres de la banca, sempre amatents als esdeveniments luctuosos d'on es pot treure profit econòmic, no hi van. Clar, amb aquelles dents afilades, el rostre demacrat i la capa negra per fora i ensangonada per dins...Ho tindrien fàcil, podrien fer un assalt sorpresa al banc de sang i endur-se-la sense hostatges, a no ser que algú es digués Harker de cognom o Mina de nom. ( Draculundfreumde Bank, SA)Dràculaiamics, SA.
No entenc els hipocondriacs, que s'hi senten com peix a l'aigua. No és pel menú, ni per les butaques dissenyades per tenir malsons on hi surt el Philip Stark punxant-te amb un punxó a la zona lumbar ( o era la sacrocervical ?).
Conyes apart, nosaltres ens hi sentim ben tractats. Hi hem d'anar sovint, i sempre n'hem sortit pel nostre peu. Lo qual " no és moc de pavo". Hala, finsunaltra.
Quan un va a la ciutat, pensa que al poble quan torni el rebran amb els braços oberts. Si vas al metge de la gran capital, tornes pensant que ja estàs curat només olorant els perfums amb què netegen les lavabos públics. I si a més tens el sentit comú d'una formiga estressada, descobreixes que tots els pisos són igual, fan la mateixa olor i tenen el mateix color ( verd ). Per sort no hi ha rotondes ni semàfors, però sí zones blaves i verdes ( per residents i deambulants ) que et fan perdre l'oremus i la gana. Preguntes a ginecologia per les benes i t'envien al sisè pis, d'allà al menjador i després al magatzem, d'on et treuen amb un atac d'ansietat i unes pinces per retornar la llum al món. Això sí, s'aprenen llengues estrangeres i mortes, com el llatí i el grec. Pots aplicar-les als insults :
1. Estetoscopi dels collons, mira per on vas!
2. T'han dit que t'assembles a una mastectomomiografia d'un ximpanzè?
3. Casum l'anamnesi, la compresa i la mare que el va circumcidar!!
A més de retrobar-hi vells coneguts i enemics irreconsiliables, també s'hi fan coneixences molt interessants : vegi's quan es mort / fa mal un membre de l'ètnia gitana i hi apareixen tots els membres de 25 km a la rodona. És un bon moment per fer antropologia social, lingüística i moda urbana. Tot això a Urgències, en 10m2, què més voleu? Els membres de la banca, sempre amatents als esdeveniments luctuosos d'on es pot treure profit econòmic, no hi van. Clar, amb aquelles dents afilades, el rostre demacrat i la capa negra per fora i ensangonada per dins...Ho tindrien fàcil, podrien fer un assalt sorpresa al banc de sang i endur-se-la sense hostatges, a no ser que algú es digués Harker de cognom o Mina de nom. ( Draculundfreumde Bank, SA)Dràculaiamics, SA.
No entenc els hipocondriacs, que s'hi senten com peix a l'aigua. No és pel menú, ni per les butaques dissenyades per tenir malsons on hi surt el Philip Stark punxant-te amb un punxó a la zona lumbar ( o era la sacrocervical ?).
Conyes apart, nosaltres ens hi sentim ben tractats. Hi hem d'anar sovint, i sempre n'hem sortit pel nostre peu. Lo qual " no és moc de pavo". Hala, finsunaltra.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!