Kings of Leon i líbido perillosa

Tresmil hurres per en Caleb Followill, tio bueno allà on n'hi hagi. I visca la lubricació de l'enginy i de l'origen del món ( busqueu el quadre al Museu del Louvre, apa ) per la vida quotidiana!! El vidio que se diu S... on fire és tremendo, dóna idees, t'agafen calentures, calfreds i t'has de prendre camamilles per fer baixar l'emoció. Ai, on són els tios bons quan en necessites un per penjar-lo amb xinxetes al capçal del llit, vora l'Anunciació de Botticelli ( que és maco, prò un tio bo és un tio bo aquí i a les Amèriques!)

Més coses. Hem superat l'etapa del Purgatori gastronòmic i hem aterrat suaument i sense ensurts al Cel de

´déjese llevar por el menú

que no saps què triar. Allà on purgàvem les penes dels queixals i la saliva, sempre deien el mateix: amanida i paella, amanida i macarrons, gambes saltejades/ ale hop! i amanida... Tenia la mateixa conversa que la secre de Nostresinyó, que té el verd pujat. El de la botella/ampolla/butllofa-al-meu-cervell i el primaveral. Fins i tot se li declaren els emmagatzemadors d'hormones en versos alexandrins! Jo crec que és per excès de verd que la gent no la veu madura. Digueu-me síndria o poma o tomàquet, qualsevol cosa (amb) què (us) llenceu (a parlar) m'està bé. L'horticultura i jo ens portem molt bé, mai hem discutit sobre el valor del verd a la vida, sigui valor oral o bé horitzontal i tipus entrepà. ( El Caleb me fa la guitza, mireu el Youtube i valoreu vosaltres mateixos...)

Ja he fet el meu primer cim!! Bé, l'he fet agafant la bici amorosament enlloc de cavalcar-la com briosa donzella, però pel que fa al cas ja està bé, que no hi havia anat mai i no m'he rascat cap cama, ni la dreta ni l'esquerra. I les ulleres han tornat sanes i estàlvies ( vès quina expresiió ) damunt del lloc on es suposa que van, que és damunt del meu nas. U sigui, que a la respectable edat de 123 anys, he pujat a una màquina moguda per la força bruta d'una femina ( uomo en masculí i llatí ) sàpiens i m'he desplaçat pels puestus de la comarca on habito i resideixo ( ah, els pleonasmes!! ). Medalla, medalla, petó petó, orgull ben amunt.

Una altra experiència ultrasensorial : he vist el Barça a la tele. Vull dir que he vist un tros de partit. Me faig gran. O em torno home ?

Divendres vaig a un concert a Lleida. Tinc ganes de sortir levitant. Perquè ara per ara l'olor a ranci i a plomes socarrades omple els meus narius i les meves neurones, i sento la veu de la secre de Nostresinyó que em parla en somnis i em diu :" Listen, thou art a sinner!". La "s" de "Listen" la fa sonora. Crec que em mereixo sortir del Purgatori, i ná l'infern directament, a gaudir de la líbido desbocada dels Kings of Leon.