Tàrrega i Tòkio, agermanats

Ja veieu que no pot ser, oi? És que som iguals en tot : en el domini de les llengües estrangeres, en l'educació, en l'esforç, en les vagues productives, en la salutació, en el vestir, en el turonet que es veu des de tots els pisos prominents, en el menjar saludable, en el cultiu de l'arròs, en la presentació del peix cru als supermercats, en la massificació de persones en actes culturals i sòcio-higiènics ( saunes ), en la velocitat dels transports per rail, en el domini del manga/mediamanga/mangantera, en l'espai dels hotels per dormir-hi i el preu adherit, en els nínxols on et pots encabir per dormir el son dels justos, en la proliferació d'urnes Made in China per a guardar-hi la pols dels morts, en la cultura mil·lenària, en l'admiració pel Jackie Chan i per l'alcalde de Tòkio, en el domini dels palets per dur-se el menjar a la boca i pèixer els nostres fills, en la cura i mètode per escriure d'una manera clara i entenedora, en els ideogrames sense doble sentit que fan servir, en l'harakiri com a art del suïcidi, en els artistes i escriptors venerats arreu sense Diada de la Flor i Paper Imprès que floreixen arreu de la contrada, en les escultures simbóliques i realistes, en la porcellana com a art, en els edificis primorosament decorats i restaurats,...

Ja ho veieu, som idèntics. ( Per això, el futbolista Nakamura se'n torna a casa sense recels ni odis contra els seus germans de calça curta i mitjó llarg blaugrana. )