Montsonis i altres noms propis

Ahir al vespre ( dia 23 d'abril del 2010, divendres ) vaig tenir una experiència grastronòmico-intel·lectual molt interessant. En aquest lloc que us descriuré s'hi fan sopars en anglès. L'assumpte és que hom arriba del carrer, meravellat de l'entorn i de la verdor gairebé escocesa pels camps sense arestes i esquitxats d'arbres de variada alçada, i et saluden en anglès. Ai, las! Tu encara ets dins del cotxe, pensant si has posat bé el fre de mà per si les mosques, que ja et trobes contestant "Hello. How are you? My name's Montse." I a partir d'aquí tot fa costa amunt, si és el primer cop, o costa avall si ja hi has estat i a més ja ets al segon plat del sopar.... La gent amb qui vaig compartir el meu temps van ser encantadors, vam menjar molt bé i ens vam fer un tip de riure d'allò més sa. Ens van proposar preguntes per saber noms i procedències dels nostres companys d'idioma forani, després va tocar endevinar què fèiem sense fer anar les mans, i finalment vam debatre sobre tòpics molt calents tant a favor com en contra. Aquesta part la vaig trobar molt reeixida, ja que pensar en contra de les teves opinions i expressar-les amb convicció en una llengua que no domines no és gens fàcil. La mestressa de les tempestes cerebrals es diu Sara i és molt competent. Vaja, que si voleu posar a prova les vostres habilitats amb l'anglès alhora que feu anar els coberts.... aquest és el lloc idoni!
Més coses. Sant Jordi mediàtic i "esperpèntic". Llibres a la ràdio, a la televisió, als iPods... De vegades el millor llibre és el que es té a la tauleta de nit, com l'aigua, les ulleres, el despertador i els mocadors de paper. Llegim més per Sant Jordi? No, mai! Però fa bonic, i la Unesco se'n congratula i crea el Dia Internacional del Llibre. Vés, fins i tot com a mal exemple també servim. Alguns, els infantils i juvenils, són els més recomanables. Estan ben escrits i millor il·lustrats, les històries que ensenyen són reals i no pontifiquen sobre res, ni surten a la televisió els autors que els han ideat.
Estic en crisi. No he regalat cap llibre a la costella ni a la mitja que em fa d'àngel de la guarda des de Balaguer. Però ells saben que els estimo, i ho manifesto en paper.