Montserrat Abelló
Paraules no dites
( Montserrat Abelló )
Aturar-se al bell mig
Aturar-se al bell
mig d'una frase tot just
començada. Aturar-se
irada perquè no es troba
la manera de prosseguir.
Tot i que el dia és ple a
vessar de fets i la
boca atapeïda de paraules;
còdols petits, arrodonits,
en el fons d'una riera,
on un sol, massa intens,
ha eixugat la deu d’aigua.
mig d'una frase tot just
començada. Aturar-se
irada perquè no es troba
la manera de prosseguir.
Tot i que el dia és ple a
vessar de fets i la
boca atapeïda de paraules;
còdols petits, arrodonits,
en el fons d'una riera,
on un sol, massa intens,
ha eixugat la deu d’aigua.
Montserrat Abelló, Aturar-se al bell mig. Barcelona: La Sal, 1981
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!