....I somniar amb ovelles....

Què fa que algunes nits siguin plàcides, i res no us destorbi, ni el pijama que s'entortolliga a l'esquena, ni els mitjons, perduts en el fons acotonat dels llençols, ni els somnis, que no tenen res a veure amb la feina, ni amb la passada o la immediata, o amb amants propers o llunyans o traspassats, ni el gat que us crida per anar a veure món a les 5.30 del matí, ni cap malson que us empeny a cridar o suar o despertar-vos ennuegats en plors o por de perdre allò que més estimeu. El tacte de qui dorm al costat us torna al món fràgil entre la son i la vetlla, i escolteu com respira : un, alè, dos, alè, tres, alè... I doneu gràcies per la nit que encara us queda i el matí, que encara és lluny. I compteu ovelles fins a oblidar aquest post... I la Kate Bush us hi acompanya de franc...