George Winston
Ara mateix el mar porta emocions i passatgers i càrregues humanes sense classificar. I desgràcia, i aliments, i recursos finits. I sal, per a mantenir viva l'espècie humana. Sense mar no fórem aquí.
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
M'encanta la mar!
ResponEliminaPer mitjà del Lluís Gil m'assabento del teu comentari a la traducció d'un poema de la Carol Ann Duffy que vaig penjar al blog del club de lectura de Sant Narcís.
ResponEliminaTens raó, hi havia un error de traducció. T'agraeixo que me n'hagis fet adonar. Les coses, aquestes sobretot, no es poden fer amb presses. I la Carol no s'ho mereix ni... per error.
Trobo que tens un blog molt entretingut, sense pretensions, que és com són els molt millors i autèntics.
Una abrçada.
Manel
i jo sense la mar no em marejaria...
ResponElimina