FER-SE GRAN
S'oblida de deixar
empremta al mirall.
Només hi queda l'ullera
i el baf. I diuen tots
que perdurar sense respir
en el cor dels que estimem
roba el cos de qui tant s'hi enfila.
I deixa el bes al mirall
per quan ella hi somrigui.
Per a la Beatriu.
M'agrada tant, Cantireta!
ResponEliminaUna abraçada.
Preciós !
ResponEliminaM'agrada molt !
Preciós, preciós!
ResponEliminaQuin poema m;es encantador, precioses paraules, les teves
ResponEliminaMolt bonic, molt tendre...
ResponEliminaPreciosa imatge feta d'alè.
ResponEliminaA mi també m'agrada molt.
ResponEliminaMira que en sap la punyetera! Aquesta de Tarrega passarà a la Història.Ella n'ari n'an la clava cada vegada i va fent obra de cada dia que es la que dura i la que perdura . Seràs eterna Cantireta perque ets Poeta de soca d'Olivera de Segarrenca arrel de vorera de pedra seca i cabana de volta, encara que ja quedin més avall. Es igual Tot n'es plé. Tot n'es plé!
ResponEliminaA TOTS: Gràcies. L'amor de mare, quan és correspost, dóna fruits d'aquesta mena. Petons.
ResponEliminaÉs molt bonic Cantireta. Tens un do privilegiat per expressar-te en la paraula escrita.
ResponEliminaPORQUET, :*
ResponEliminaÉs preciós.
ResponElimina