Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
I amb la bossa de plàstic, a més, si no vigilem ens "aufegaran"!
ResponEliminaPORQUET: és una mort lenta i terrible, morir ofegat...com ara ja estic notant.
ResponEliminaPerò veig que no la poden atrapar. No ho tenen tan fàcil, potser.
ResponEliminaSI, si, però la bossa pot ofegar si li toquen el voraviu :)
ResponEliminaque passis bon dia maca, un petonet
Dona, ara que les cobren, les bosses estan molt sol·licitades.
ResponEliminaLes persones som la força i el motor, per això ens hauríem d'estar de romanços i anar a la font del problema.
ResponEliminaEn JP Merch té raó: fins i tot una humil bossa de plàstic pot sobreviure cent anys sense biodegradar-se.
ResponEliminaVa... fins i tot fem ...ga d'escriure!
ResponEliminauna bossa volant imprescindible? diga-li al nano aquell de American Beauty
ResponEliminaBrossa... això és el que som per ells...
ResponElimina