TAC...
Canvia la pila del rellotge, però el temps continua matant-la segon a segon. La primavera, en efecte, a ell no l'altera.
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
Si fos un d'aquells rellotges que van amb pesos, veuria que ell també suporta el pes del pas del temps.
ResponEliminaEs que tot lo que porta piles...:)
ResponEliminauna abraçada
Tot és un fluir, ara és primavera i demà serà estiu, però tot és un anar vivint.
ResponEliminajo tinc encara un rellotge dels que el temps si que l'efecte i que cada divendres li dono corda per tota la setmana.
ResponEliminaLes màquines res no les altera, encara que s'espatllin, per això som persones.
ResponEliminabuff no s'acabarà mai aquesta primavera!
ResponElimina