TAC...
Canvia la pila del rellotge, però el temps continua matant-la segon a segon. La primavera, en efecte, a ell no l'altera.
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy Roca.
Si fos un d'aquells rellotges que van amb pesos, veuria que ell també suporta el pes del pas del temps.
ResponEliminaEs que tot lo que porta piles...:)
ResponEliminauna abraçada
Tot és un fluir, ara és primavera i demà serà estiu, però tot és un anar vivint.
ResponEliminajo tinc encara un rellotge dels que el temps si que l'efecte i que cada divendres li dono corda per tota la setmana.
ResponEliminaLes màquines res no les altera, encara que s'espatllin, per això som persones.
ResponEliminabuff no s'acabarà mai aquesta primavera!
ResponElimina