16 Nadals

Avui, 22 de desembre, a les 2 de la matinada, el primer dia de l'hivern de 1998, va néixer la meva filla Beatriu, que havia de ser un regal de Nadal, i en canvi fou 4.2 kgs de criatura que en opinió del ginecòleg "un bebé bellíssim en el mateix moment de la naixença". Un petonarro, filla. :-)

ONLY CHILD, de D. Nurkse

1.

Vaig bressar el nadó

i el seu cor bategant

em va treure de l'ensurt.

Ella no sabia

què eren les seves mans:

les tenia tancades. Li vaig preguntar

si hi havia un lloc

on no existís el món.

No sabia què

era la veu: els llavis

formaven un mugró.

2. 

Al parc la nena diu:

observa'm. No comptarà

a menys que miris. I em mostra

com salta de costat, i a la corda, i la caiguda,

els trucs al pati a migdia,

cadascun desconegut fins que acaba.

A casa m'ordena:

guaita com menjo. La miro

fer-se un cabdell, dormir;

mentre intento sortir de la cambra fosca

la seva veu ensonyada em demana: mira'm.

3.

Sempre passàvem el balancí

cap als gronxadors

però aquesta nit recordo

el principi de la palanca,

assec la criatura en un extrem,

jo m'assec aprop del centre,

el punt de suport, de seguida té la potència

per enlairar-me de terra

i em manté suspès

pel seu minúscul pes, i riu,

jo atordit pel poder de la fórmula.

TRADUCCIÓ DE LA CANTIRETA, la seva mare :-)