REMBRANDT intern

Tu no ho saps, però és molt probable que m'hagis deixat i que no ens siguis conscient. Ara que aquesta foto que tinc de tu ja no et fa justícia, i en la qual deixaràs de somriure així que tanqui la tapa del telèfon on t'he guardat, n'hi ha una altra on em miro per si el teu reflex fa de mirall de la meva cara. Em rondes de nit, magnífic Rembrandt del meu cos, i fas estada i vespres en el meu sexe, el claustre que em vas versificar per turmentar-me sense tocar-me. Si m'has deixat, hauries d'esborrar-te dels noms que sota la dutxa les gotes van perfilant damunt del meu melic. El teu nom no em deixa. Ni dormir quan cap dels dos té son, ni guardar-ne per quan en tingui, i només siguis una empremta al costat del meu cos.