per cames
 |
| Cames que ajuden ;-) |
Se m'acut que et podria escriure un poema. Una estrofa seria suficient. O un vers. Un bes que donaria peu a un vers. A una estrofa: el cap, el coll, el pit, el melic, el sexe, les cames. Sextina perfectament composada. Veus? El que deia. Un poema.
Per què escriure un poema d'amor si mentrestant pots estar fent-lo, deia el meu professor de poesia anglesa.
ResponEliminaMe l'apunto. M'hi apunto. :-)
EliminaObre't de ment
ResponEliminaTambé ho diuen a cal dentista, i a cal ginecòleg...
Elimina:-DD
Certament imaginar-lo, el poema, és ,potser, més plaent que escriure'l. Imaginat és quasi perfecte; escrit és clarament imperfecte.
ResponEliminaI una sextina ! Llavors sí que s'ha de pedalar ! Ara has provat d'escriure sextines pedalant ? Segur que no ! Cal paper i llapis i molta llum !
Ara l'enumeració és clara i suggerent.
A la imaginació tot és perfecte. A la vida real, si hom acluca els ulls, pot arribar-hi... un somriure, una mica de mel, una tassa de te...hi ajuden.
EliminaFaré una sextina. Provaré de tornar a pedalar.
Llum. Paper i llapis. I poetes per a escriure sobre tot. Sobretot.
:-)***
Com a poema: el teu blog.
ResponEliminaÉs un blog de destrucció massiva. L'únic blog que no puc tenir en un link, l'únic blog que em té una bona estona esperant fins que desactivo les trampes que m'impedeixen comentar...
I al final, tú.
Es com un videojoc al que no arribes mai a la darrera pantalla.
Petons esforçats.
Veus aquest somriure que parpelleja al fons de la pantalla? Si la tanques encara fa llum al teu cor. Potser sóc jo.
EliminaPetons. Molts i perquè sí.
alguna estrofa potser tindrà més atnció que l'altre
ResponEliminaPer suposat, Joan. Els encreuaments sempre donen molt de joc.
EliminaUn altre petó (MUACS!!) per a tu.
D´un cop de puny li hagues fotut la cara com un poema però cavilant el poema ... si , millor m´em vaig anar per cames .;)
ResponEliminaPerfectes poemes al cap i a la vida ...petons.
Moixaina...amb energia :-D Atletisme de lluny?
EliminaHi ha caps perfectes. Vides..no ho sé. Petons!
poesia horitzontal, sens dubte. Esbossa un somriure vertical
ResponElimina:-) Merci per passar. T'enyorava!
EliminaEls teus poemes sempre donen que parlar...
ResponEliminaJa tinc cara per a la primavera poètica ;-)