El cor del drac, potser jo
Quan em trobo a mig alè de tu,
quan em separen 3 cm dels teus llavis -
l'ordit de les teues ninetes s'ha fet sorpresa.
Hi ha un rastre blau i fosc en els teus ulls.
Em dius íntima i encisada,
aquell xiuxiueig blau em trasbalsa.
I poc a poc oblido com es respira,
i poc a poc oblido com es camina.
Aquest corb de les teues pestanyes s'envola
i amb ell la meua confiança on ningú sap.
Els 3 cm no gosen apropar-se.
El mig alè es congela en l'aire.
Tens les pupil·les ordides en sorpresa.
Hi ha un rastre blau i fosc en els teus ulls.
Però encara resta aquest mig alè entre tots dos,
uns 3 cm encara fins als teus llavis.
BON SANT JORDI A TOTS. Que el cor del drac, potser jo, us dugui sang ben escrita en paper i les espines facin olor de rosa.
Bona diada de Sant Jordi.
ResponEliminaI quin poema!
bona diada senyora drac!
ResponEliminaMontse, muchas gracias por incluir mi foto en esta preciosa entrada en un día tan señalado. El poema es genial.
ResponEliminaFeliz Sant Jordi.
Petons!
El poema és una passada!
ResponEliminaGracies, Cantireta, m'ha agradat molt.