Haikus del Pedraforca

En Toni (sense veu, em temo) ;-)

Sovint em passa que recito, i algú em toca el braç... em tombo i en aquell moment combinat del colze que dóna ordres al braç i la laringe es prepara per articular algun so desconegut fins llavors, el nom i la cara de qui em toca tenen un cos, un lloc i un moment on fer-se presents. Durant unes hores el present és un temps verbal en què hom s'adorm, i es desperta l'endemà, sabent que el colze i la veu tenen una cita amb qui, mentre sopaves, et recita Basho i Vinyoli i uns haikus seus, mentre tu sostens la forquilla en l'aire i el teu alè tampoc no sap si sortir dels pulmons o quedar-se suspès, talment sembla que t'hagis quedat damunt del punt de la I en allò que es diu "L'ARA I L'AQUÍ". Llavors, et tornen a dir que ell amb altres recita a Gironella al cap d'un mes. I et dius que hi vas, que vols saber si el present és xiclet i tu dubtes si ets el paper o les dents amb què ara et fan ser la saliva del present que era xiclet... I sents en Toni Gol, i el món esdevé clar tot i que te'l xiuxiugen des del Pedraforca i escoltes... AQUÍ (i el veureu) i a sota, també. Un petonarro, poeta, o dos ... ;-)




Pssst... aquest homenàs té ressenya aquí