Platja del verb
 |
| Del meu admirat chapiniki :-)* |
Dellà el gris, ets la platja del verb concupiscent on jo en represento les inicials. Et compto la sorra (vine, ens hi ajaureM); et desfaig els núvols (hi treno desitjos per quAn ens veiem); em gronxo als aRbres del tu (i m'hi esperones); damunt la gespa relluu el meu cos com blanc de llenega humida. S'aclareix la finestra i esdevinc paisatge idíl·lic: treu-me aquest vidre que fa recta la corba que més desitges.
Precioso texto que nos anima a cruzar esa ventana y escapar de la rutina diaria.
ResponEliminaPetons!!!!!
Ve...y si haces una foto, que sea de otra playa aún más sugerente.
EliminaOtro beso... :-)
Un paisatge idíl·lic.
ResponEliminaPer passejar-hi la mirada i la resta de sentits.
El cos de l'escript(o)r(a).
Elimina;-)
Un poema d'amor, emocionant i preciós. Te l'aplaudeixo calorosament...
ResponEliminaUn petó, cantireta.
Estimar, correspondre amb mots.
EliminaGràcies, Carme!
Si la MAR fos així, m'agradaria la platja.
ResponEliminaEls peixos, les sirenes, tots, t'aplaudeixen aquest poema!
Fantàstic.
La mar (MAR) de contenta estic.
EliminaTu també... :-)
El desig darrere d'un vidre és aquest cos blanc i humit que imaginem veure a la pantalla ...
ResponEliminaFins i tot s'escolta el MAR.
Bona nit Cantireta.
Bé, jo no sé retirar-me amb tanta elegància...
Elimina;-)
Entenc que es la platja del verb fet carn.
ResponEliminaEntens perfectament!
Elimina:-)**
platja del cos amb síl·labes de pell, rimes de plaer i mots que són besades
ResponEliminaUn tros d'apamada terra, una mar que ens endugui cap a un somni i un cel protector. That's all!
ResponEliminaCantireta, very nice that short piece of time shared with you yesterday in Cervera and happy to visit your "wonderful world", such a protected place where to be comfortable.
Joan