Passa al contingut principal
Etiquetes

cadolla del vesc

Em desvesteixo el vers i queda la cesura de mi. Vine, els corrents es tornen brises a la pell. Tasta el mos intern, cadolla del vesc on te tinc atrapat, en ambre, en ombra, en home. 

 PS. Demà dic poemes amb amics a Verdú. I estreno versos. Hi sou convidats i sereu abraçats adientment. Petons!!
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. xavier pujol17 de juny del 2016, a les 11:53

    Que tingueu una bona vetllada poètica.

    ResponElimina
  2. M. Roser17 de juny del 2016, a les 22:18

    Potser demà plouran versos...
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Alfonso Robles Motos17 de juny del 2016, a les 23:25

    Suggerents paraules i que tinguis sort demà a Verdú

    ResponElimina
  4. novesflors18 de juny del 2016, a les 18:20

    Que vaja bé el recital i que escampes els teus versos arreu arreu.

    ResponElimina
  5. microfragments19 de juny del 2016, a les 14:43

    Una llàstima estar-hi tan lluny. Almenys, podem gaudir de la teua poesia -sempre afilada- a través d'aquest blog.

    Vicent

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars