el vestit vermell
compro :-) |
el roig, diftong
de l'enyor.
Al lluny,
sol, el groc.
I encara més,
si blanc
l'encertes,
metàfora
sense armes
ni cotons.
PS. Per a la propera Primaveral, i aquest poema que encén els rostolls, http://cantireta.blogspot.com.es/2011/07/que-volen-les-dones.html :-) Ah, i petons, sempre...
El vestit vermell és bonic. Quan hi hagi la seva propietària a dins encara ho serà més. De bonic i de vermell.
ResponEliminaSuggerent e incitant el vestit. I el poema.
ResponElimina