Duc l'Albert Carrasco a ca meua

Si fes calor, - que ara ja no abrusa pas -,
perquè no portar-hi les meves magres
paraules al teu ventall?

I que, una a una
enlloc de dur-te recances, t´alegressin;
i enlloc de refrescar, et parlessin l´alè
dels sospirs, la brasa d´alzina inapagable,
que tot t´ho encén i fa que, de forma lleu,
esdevinguis caliu on posar les meves costelles!

T´imagino sota un sol clement
i ben segur que t´hi eixamoraves
com em deleixo jo, seguint-te
de memòria els llavis amb els meus,
els peus amb els dits llargs, les
arracades amb la boca fins a estremir-te.
Imagino si et tocava una mica de sol
i crec allargar sobre tu la meva ombra
perquè t´estimi abans que jo no arribi.
I no em costa de veure´t amb un cos
que et percaça fins palpar-te el bru
espigó per entremig els traus de la brusa.
T´imagino sota el sol clement
i com la teva pell va prenent color
menys a algunes cales i dunes
amb color i gust de postres de crema.

Feia "Ombres xineses"...i encara en fa. Muacs!! :-)***

PS. Divendres ens trobareu a Ribarroja, des d'un balcó. Ens fa molta il·lusió :-)
Ps. I avui, a la platja de Cambrils, i sense banyador (aiaiai) recitaré els seus versos, els meus i alguna sorpresa que em guardo ;-D
Pssst.... i molts petons, sempre.