Obre els ulls, Montse
Dies difícils: Escombro fulles que haurien d'estar empegades, desempego fulls que s'han quedat quasi tatuats a la pell. Demano hores a la tardor per cremar la miopia innecessària. Sóc resilient, com qui fa un pou amb una cullera. Sóc resistent com el bambú, me'n sortiré. I a tu, bàlsam dins la nit, et demano que no em deixis estimbar. Bona setmana a tots. Molts petons.
Avui has donat en el clau, crec que hauria de tenir molta resiliciencia...
ResponEliminaObrir els ulls és una bona manera de no estimbar-se.
ResponEliminaResilient, ho ets!
Resistent, també!
Crec que obrint bé els ulls i tenint un àngel-bàlsam de nit, ho tens assegurat: te'n sortiràs!
després d'una pujada sempre ha de venir una baixada...Valentia i força, tal com la ceràmica dels càntirs
ResponElimina"Llum als ulls
ResponEliminai força al braç"
Poeta!!
No deixis d'obrir els ulls, hi ha llunes noves, el sol que llueix per tu i orelles que t'escolten...i uns altres ulls que et miren.
ResponEliminaUna abraçada poètica i resilient
Molts ànims i molta força! Te'n sortiràs, i tant. I per poder agafar força t'envio una abraçada ben gran!
ResponEliminaJa ho crec que te'n sortiràs. Tens la força necessària.
ResponEliminaÀnims !
ResponEliminaA TOTS:
ResponEliminaLa força (la ce trencada de la paraula) en el versos i en respirar. Gràcies per ser-hi sempre. En això estic, en el fidel de la balança que no deixa que m'estimbi, de nit per encarar el dia.
Molts petons per a tots.
T'estimen, Montse. Sabem com de forta que ets.
ResponElimina