Passa al contingut principal

CONCERT

Lo (des)concert, segons jo ;-)
(Un teatre. Robes d'època. Instruments musicals de l'any de la picor. Poble de Santa Tecla del Romaní, entre Alpicat i l'aeroport d'Alguaire.) 

- Avere, qui de vatros és el Gúgel?
- Madonna Gúgel, mestre. És la cantant. Filla de Play i néta de Musics.
- Dels Muzics de Bremen?
- No, de més avall. De Breda,  tocant a Sant Hilari. 
- I la Cecília Apple?
- És la pianista. Ha ideat una aplicació per al clavicèmbal que...
- Què?
- Ré, ré.
- Que no, qu'està afinat en Do.
- Dixa, que no'n saps.
- Lo Dixa no ha vingut. Sun germà sí.
- Son germà? Com se diu?
- Deezer. Diza, per als d'aquí.
- Qui és, de l'afoto?
- Aquell que fa vore que sap tocar lo violí.
- Los bemolls, toca! Mira que dir-me que si sostinc que...
- Si que els sostens, sí. I boniques que té les popes. 
- Tu calla, Cloud.
- Ah, com lo Pare Noel?
- No, se diu SoundCloud, pro pronunciem Claut, com l'aplicació que..
- La del clavicèmbol?
- No, no! Aquesta és per cantar-hi a sobre.
- Calla, que a sobre que no toquem, després tampoc cobrarem!
- Ah, no? Jo m'he dixat la planxa ancesa, a vere si acabem alego.
- I vós, com us dieu?
- Jo deia que tinc la planxa ancesa, que tinc un munt de camises per planxar i vós no feu pas cara de saber fer bé els sécs dels pantalons de l'Anselmo, que mira que li vai dir que no se'ls comprés de sinyorito, que per ná a jugar al 7 i mig amb els de pana sargits ja...
- Però toqueu amb ells, sí o no?
- A mi no'm toca mai ré, que els hu tinc dit que no fasson trampes, qu'és lleig!
- Bé veig que teniu un formós instrument a la falda.
- Açó? CA!! És la paellera de la meua sogra, que amb aquest ventilador dels xinus i 4 cordes d'aspart faig vore que...
- Youtube! Vols fer el fotut favor d'angegar lo Sonotone? No el deixi xerrar tant, que després se posa en mode "Reproducció Tomàtiga" i no calla fins que se l'enduen a sopar!
- I vós, com us dieu?
- Charles Spotify, per servir-los. Vinc a instal·lar el fil...
- Lo Phil Collins no el coneixem de ré. 

PD. PARTITURACIÓ aixelebrada AQUÍ. Sostinc que a estones estic com una cabra, i que afino molt els bemolls lleidatans. Un petó, aixerits!! :-))


Comentaris

  1. Com una cabra, si. I solta per la muntanya, fent equilibris! 😀😀😀

    ResponElimina
  2. Vai a buscar lo diccionari targarenc-santsenc; santsenc-targarenc. A vore si m'anteru del que dius.

    ResponElimina
  3. Caram, quin mareig! L'únic que m'ha quedat clar, és que són una banda molt tecnològica!

    ResponElimina
  4. He, he, a més estàs al lloc adient per a fer de cabreta!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  5. Genial i divertit, un exercici brillant ... com sempre.

    Bona tarda Cantireta.

    ResponElimina
  6. m'ha recordat el surrealisme, el dadà i el Grouxo Marx tot filat amb l'agulla de l'enginy i la poesia genial i delirant concert !!!

    ResponElimina
  7. Un gran execrcici lingüístic d'aquests luthiers

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars