JUDIT

Artemisia Gentileschi, 1612-1613, Giuditta che decapita Oloferne

"Primer va ser aquell que va dir, al sopar, quan la criatura feia 4 anys, que ja no m'estimava. Vaig fugir, clar, amb el nen, al poble que més detesto, el que foragita els nouvinguts amb l'excusa barata del teiatru i de la cara girada. El temps va fer-me crosta, que em vaig aixecar cada cop que ell deia que s'havia enamorat de l'altra. Li va fer una criatura. Una nena. No l'estimo, no. 

Després fou aquell estiu en què el noi del cos em robà un orgasme. D'això en fa...doncs potser 15 anys. Ara en tinc més, d'orgasmes, amb un viatge a Lleida. Un cop al mes, que per detestar-lo profundament és més que suficient. L'altre, el que em porta a la platja, no ho vol admetre, però no ha entrat al meu cor. El tinc ben enganyat, el seu cor.

Ara tallaré el coll a Holofernes, que representa el pare i el fill, i viurem juntes, criada meua. No et taquis, després sortirem a fer un tomb i t'agafaré per la cintura i et besaré els mugrons."

PS. Aquesta és la meua aportació psicològica al Relats conjunts d'aquest maig.