Passa al contingut principal

Teràpia

Johann Heinrich Füssli, 1781, The Nightmare


"I quan m'he despertat, m'han trucat, sinyora terapeuta. Sí, a les 7 del matí. I he transcrit la conversa, per si vol ajudar-me, sinyora terapeuta. Quan se desperti, és clar. Que ja veig que té son. 

"Miri, natros, de tapissos hi entenem un munt. N'hem fet de tot tipus... No, no és això... Home, si cal enviar un tècnic a que els convenci, potser li costarà més diners. A vere... des de Lleida, i passant per Alguaire, compti almenys 2 mesos, fins a Sevilla... Sí, hi ha el desert de Los Monegros, que és molt semblant al seu... Ah, que ja el coneix...I la voz...Casado?...No, no el coneixem pas, aquest cantant. Lo Rivera sí, té posat de Plácido Iglesias... Ara ens despistem del tema, que ja sabem que vola i les corones no se posen soles... Quedem que.... lo tapís de... 1000 quilòmetres, eh?... amb la paraula BOX ben grossa, i entre parèntesi... moment, home, que li...ah, que no va amb B alta? Doncs miri, haurem de brodar-lo de nou, perquè ja en portem 50 quilòmetres, volia dir 5o mil... fil de polièster, clar... Comprat a la Xina... Hem consultat una filòloga, que diu que entre parèntesi quedaria bé brodar "PoPuli clamavit ad caelum"... No l'insulto pas, jo.... Pagesa, jo?... Prò si... si és llatí... això sí que no, i vós, més!!.... Vós, he dit vós!!... Casumtot... Escolti?....Escolti?!..." "

PS. Participació gamberra i políticament incorrecta als relats conjunts d'aquest mes passat . Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència :-(

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars