Passar-se
foto meva |
"Jo ja sabia que tu ho diries. Que ho sabies que jo ho diria. I tots dos sabíem què passava. Passaven les hores i els dies i els cotxes, oitant. També passava que tu passaves de mi. I ho deies. Ja feia dies, que ho deies. I et vas passar la parada, mentre m'esbotzaves el passat amb la porta. Si ho sabíem, què ens passava."
Del llibre que no vaig escriure, si hagués pogut, quan tocaven quarts de quinze. Ara potser no és massa tard. Un llibre de poemes sobre el divorci universal, que diuen és bo.
PS. De lluitar, i d'aixecar-se, d'això es tracta.
Diuen que si mai no caiguéssim no aprendríem a aixecar-nos...Deu ser veritat, però millor no caure mai! Molt original la foto!
ResponEliminaPetonets.
Una bona descripció... de divorci universal, oitant!
ResponEliminaUn aplaudiment de tot cor.
Li traus suc al verb "passar", oi? Mai no és massa tard per escriure.
ResponElimina