29 de febrer / Jane Hirshfield

Ahir va ser un dia afegit: 24 hores que podien donar molt de sí. Hi devia haver naixements, grans costellades, rebaixes il·lògiques. Segur que algunes persones es van tornar millors. Altres van perdre la vida, mentre els més estranys celebraren que feien anys. La poeta americana Jane Hirschfield en va escriure un poema, d'aquest dia. Us deixo aquesta versió que he traduït al català -és un poema ben curiós, però a mi m'agrada molt. Gràcies per passar, deixar molles i comentar. Petons. 

Foto d'@elijah_tmn

                                                     
                                        29 de febrer (Jane Hirshfield) 
                                                  
                                 

                                                  Un dia afegit-

com la cinquena vaca del quadre,

que et mira a la cara,

només a tu,

des de les seues clapes negres i blanques.

Un dia afegit-

imprevist, sens dubte:

el calendari de paper travat en el de veritat

com un trompa ensopega en un esglaó

massa baix per veure'l. 

Un dia afegit-

amb una segona tassa de cafè negre.

Una trucada amable però formal.

Un paquet retornat.

Una mica més de feina, però no massa-

només la que val un dia, exactament.

Un dia afegit-

No s'assembla a l'espai

entre la porta i el marc 

quan una cambra s'encén i l'altra no,

i passes de l'una a l'altra

com una dona canvia de fulard.

Un dia afegit-

Extraordinari com qualsevol altre.

I tot i això

encara és prou generós,

com una carta encara llegible després de la mort del seu autor. 

©Traducció de Montserrat Aloy i Roca