PREGÀRIA
PREGÀRIA
Ara que soc a casa,
confinada,
enyoro els parcs i la ronya
que els cadenats custodien,
i les ombres a les places,
i fer safareig als mercats.
I les fonts amb clor,
i els matisos del cel,
i la confitura de taronja
dels entrepans de berenar que
mai me van donar les monges.
Ara que estem confinats,
penso en els avis, morts;
en la dona que arrossega un carro
de cap cosa en concret, la por, potser;
penso en el dolor i la febre que no
tinc i m'alegro una estona d'estar
viva i voler dir-vos que soc a casa,
i de saber escriure aquest reguitzell de
coses, de cases.
I dic, des del balcó:
"Tot anirà bé.
Tot anirà bé.
Tot anirà bé... "
És bonic Montse
ResponEliminaGràcies, bonica.
EliminaTot anirà bé, Montse!
ResponEliminaConfinats.
ResponEliminaMoltes gràcies, Montse, per aquest poema!
ResponEliminaHa d'anar bé, sí o sí, o sinó de que haurà servit tot el que hem fet fins ara? Hem d'aconseguir més temps per continuar recordant i construïnt futurs.
ResponEliminaLa capsa dels records mai serà prou plena.
Ha d'anar bé. Anirà bé, per molt que patim i patirem.
ResponEliminaTot anirà bé! Al final, un quants quedaran pel camí, ja ho estem veient, però la humanitat guanyarà la batalla, segur!
ResponEliminaAsi es, todo irá y será mejor de lo que hemos vivido.
ResponElimina