Abans del retrocés
Cel de finestra bruta: arreu núvols grisos, de desitjos incerts. Pluja que no entra a la casa freda, llençols humits i somnis desencertats. Vine, angoixa, a estirar-me pels peus; vine, tristor, i dorm sobre el meu pit.
Què en trec, de fer-vos adonar de la bellesa dels mots? Qui em traurà dels adjectius precisos si no puc mostrar-vos la cara? Qui em demanarà que somrigui, aquest subjuntiu que ja no conjugo?
Vull conjugar dotzenes de subjuntius, omplir l'estenedor d'imperfets i evitar els futurs que no sé veure. Em vestiré de presents encara que ningú se n’adoni. Que la bellesa de les paraules ens adormi la tristesa i aviï ben lluny totes les angoixes.
ResponElimina