CONTRA LA VIOLÈNCIA A LES DONES (1)
Aniria a llençar la brossa però ca!, que borda. Però ca que borda no mossega, i jo llençaria l'os i l'espinada que em sosté, però ca!, que borda... i a tu els ullals et fan por. On has vist el gos, eh?!
Aniria a llençar la brossa però broda'm abans l'os al maluc, el que toques sense permís, el que em sosté quan tu me'l detures, quan tu m'aterres, quan el gos borda.
Aniria a llençar brodat i gos, però ca!, que borden.
A les 10 del vespre me'ls clavo, gos i fil. En diuen violència domèstica, però ca!, qu'en sabràs tu!
Jo aniria a treballar a les 6. Però, ca!, qui em voldria sense ulls? I jo, sense gos que em broda la por a la pell?
Borda'm, ca, borda'm... Fes-me aparèixer.
Tinguis cans , bons cans...o cuses .
ResponEliminaSalut i coratge.
Hi ha feres molt perilloses, aquelles que caminen sobre dues potes, no com que cans, que ho fan sobre 4 .
ResponEliminaBen cert, com et fan desaparèixer aquests cans de dues potes, que no et sents res, ni tan sols goses a obrir la boca. Perds tota identitat i si et queda cap alè no és, precisament, per a tu. Crua realitat.
ResponEliminaAferradetes, Montse.