Passa al contingut principal

CONTRA LA VIOLÈNCIA A LES DONES (1)

 




Aniria a llençar la brossa però ca!, que borda. Però ca que borda no mossega, i jo llençaria l'os i l'espinada que em sosté, però ca!, que borda... i a tu els ullals et fan por. On has vist el gos, eh?! 

   Aniria a llençar la brossa però broda'm abans l'os al maluc, el que toques sense permís, el que em sosté quan tu me'l detures, quan tu m'aterres, quan el gos borda.

     Aniria a llençar brodat i gos, però ca!, que borden.

       A les 10 del vespre me'ls clavo, gos i fil. En diuen violència domèstica, però ca!, qu'en sabràs tu!  


Jo aniria a treballar a les 6. Però, ca!, qui em voldria sense ulls? I jo, sense gos que em broda la por a la pell?  




Borda'm, ca, borda'm... Fes-me aparèixer. 


Comentaris

  1. Tinguis cans , bons cans...o cuses .
    Salut i coratge.

    ResponElimina
  2. Hi ha feres molt perilloses, aquelles que caminen sobre dues potes, no com que cans, que ho fan sobre 4 .

    ResponElimina
  3. Ben cert, com et fan desaparèixer aquests cans de dues potes, que no et sents res, ni tan sols goses a obrir la boca. Perds tota identitat i si et queda cap alè no és, precisament, per a tu. Crua realitat.

    Aferradetes, Montse.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars