Galileu i la veritat
"No diré res més del que ja s'ha dit. Ni que ets més mascle per sotmetre una dona amb la violència o el menyspreu. Que elles et deuen homenatge per aquell pam curt de carn d'olla que et penja entre les cames. Que amb el silenci manaràs millor. No és només la teua veritat la que compta: els teus amics són còmplices de la teua crueltat, amagada sota maneres subtils de fer-la passar per llei. Hi he passat. Ja tinc l'auto-estima d'un cigró, i m'hauries de veure -bé, no cal, fes-te fotre, perquè soc bona, molt bona!- fer un monòleg de memòria del Darío Fo...
Cigró. Hi he passat."
Després de processar aquesta informació -no patiu, sempre és críptica però no tant per qui sap llegir bé-, passeu per aquesta pàgina meravellosa, amb il·lustracions igualment precioses. Llegiu i feu-vos una idea del que compta:
http://bibliopoemes.blogspot.com/2009/11/poemes-i-cancons-per-aturar-la.html
I per acabar, goiteu que va dir Galileu: Todas las verdades son fáciles de entender, una vez descubiertas. El caso es descubrirlas.
✋
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!