Mitja justificació i una carta
Photo by Josh Boot on Unsplash
No en tinc pas massa ganes, però potser que se sàpiga què m'agrada i alhora no m'agrada del Nadal. Per què m'agrada? Els llums, el color verd i el vermell em posen de bon humor. Les nadales m'apropen als temps i les melodies de la infantesa -la coral infantil, el grup de flautes Marinada, els meus fills i els (ex)nebots picant el tió... Hagués hagut de ser més espavilada, menys naïf, per estimar una llum i un temps que dura tan poc. Potser sí, ingènua de mi de pensar que l'estiu és al tombar. I potser, babaua i més, perquè el dia 22 de desembre va nàixer ma filla, i l'equinocci -tan breu fou aquella nit- es va allargar fins avui.
Però...també NO m'agrada. Pel fred, per l'efímera decoració de bellesa que trobareu arreu. Per les rebaixes: passem de l'escalfor dels preus nadalencs a la soterrada visió del tot-s'ho-val. Perquè el pessebre s'ha de desmuntar (com qui desnona uns nouvinguts sense sostre). Perquè guardo a l'armari la disfressa de la bondat i el perdó amb els vestits bonics. No caldria pas...s'adiuen bé, les virtuts aquestes, amb la meua naturalesa. Diuen.
Us deixo amb aquest poema preciós del Dani Espresate, que trobo molt adient als temps que vivim. Si en voleu saber més d'ell, goiteu el seu blog.
CARTA ALS REIS MAGS
Estimats Reis Mags, coma,
Aquest any heu de saber,
que no vull jocs,
ni vull res.
No vull llibres de gripaus
ni cap joc que es jugui amb daus.
No vull colors, ni cap cosa
que a casa pugui fer nosa.
(espera que no tinc tinta,
agafo un boli: aquest pinta)
Jo vull per aquest Nadal:
que la gent sigui feliç,
que tothom tingui un regal,
gran, mitjà o molt petit.
Que tothom tingui vacances,
que la gent mengi calent
que ningú dormi a una plaça,
que tots siguem bona gent.
Que el món sigui una gran casa,
on tots convivim en pau
sent feliços i amables:
Gràcies Reis, adéu-siau!
A mi m'encanta el Nadal, així, en general, tot plegat. Ja sé que hi ha coses falses, que amaga interessos econòmics sota l'aspecte de regalar felicitats supèrflues i tot això, però ves, quan arriba el Nadal cada any torno a ser l'infant que el vivia amb una llum als ulls i aquella escalfor al cor. Naïf? Segurament. I??
ResponEliminaBones festes, Cantireta!
PD: Per cert, m'ha encantat el poema del Dani Espresate. I el seu blog. Tota una descoberta!
Em passa com a tu: coses que agraden i coses que no... però el balanç acostuma a ser positiu.
ResponEliminaQue enguany gaudeixis de les parts bones, Montse.
Bon Nadal.
(igual que a l'August m'ha agradat tot el de Dani Espresate)
Què poc dura el Nadal en les ànimes que no estimen.
ResponEliminaQue et sigui lleuger, ple de colors i sobretot, d'estimació.
Aferradetes, Montse.🌠
Moltes gràceis per descobrir-nos en Dani, a mi també m'ha agradat molt.
ResponEliminaEn Nadal a qui més qui menys sempre li porta una mica d'ambivalència emocional. Ho entenc molt bé que t'agradi i no t'agradi a la vegada. Crec que som bastants així. potser ens a grada i no ens agrada perdiferents coses o diferents motius, però ens cal mirar el costat bo, el d'allò que ens agrada.
Que passis Bones Festes, Montse!
Preciós poema, gràcies per dur-nos-lo :) Jo també sóc dels veuen (i viuen) el Nadal de forma ambigua, però farem per quedar-nos amb la part de la llum, que d'ombres ja n'anem ben servits... Salut i Bones Festes!
ResponEliminaA mi m'encanten les Festes de Nadal, tot i que aquesta gent carregada amb tantes bosses de regals i aquests fartaneres com si el món s'hagués d'acabar, no m'agraden gens ni mica i estic totalment d'acord amb aquesta carta als reis d'Orient, jo també demanaria el mateix. Preciós aquest poema.
ResponEliminaBon Festes , Montse.