La meua segona casa (1)

 

Dins de la piscina, com qui neda, però no vol admetre-ho, una veu amable diu que ha estat aquí, a la casa segona que m'és teulada i foc de camp, neu de primavera i aire. Aquesta casa que refaig ara i adés, amb paraules avares i sàvies, somriu maliciosa i cauta. Demà, que ja serà un dia més a l'escala de Richter -la dels terratrèmols i ensopegades- jo llegiré les teules de la casa de paraules. I tu, com qui no vol, també.