LA FLOR GROGA (nova criatura en paper)
Quan el meu fill petit tenia 5 anys, la seua mestra i guia, la Montalbà, ens va demanar a totes les mares que escrivíssim què era la primavera per a nosaltres. Elles, molt respectuoses amb la tasca encomanada, van fer un paràgraf. Jo també, enllaçat amb molts d'altres...fins a 3 pàgines. De la gesta no em renyarien; me'l van fer llegir, esclar, sencer. Les mestres ploraven en acabar la meua lectura. Perplexa i emocionada, els vaig agrair l'estona i la paciència. El Lluc escoltava sa mare sense entendre res.
Calendari i manta, fou posat a un web on fou rebut bé i amb bones crítiques. Els anys em burxaven el desig de veure'l en paper. El 2020 -confinament, llàgrimes i sensació d'impermanència sense aturador- hi rumiava molt sovint: el 2021 el Lluc compliria 18 anys, sa germana 22. No va poder ser. Enguany 3 dones -la Sílvia Bonilla, la Pruden Panadès al postfaci i jo mateixa- hem plantat la llavor de la flor. Diuen que creix poc a poc als camps dels humans, on en diuen COR.
Gràcies per fer-ho possible. I vosaltres, blocaires amb estimació infinita, sou el motor de la meua vocació escriptora. Escriviu-me un comentari si el voleu comprar, i mirarem d'enviar pol·len cap on residiu. Abraçades i somriures.
Montse, amb molt de gust recollirem aquest pol.len. Al Lluçanès l'espero.
ResponEliminaBon dia, Teresa! T'he enviat un correu amb la informació. Petons, ja diràs! :_)
EliminaJo també vull omplir el cor amb el pol·len d'aquesta flor...Directa a Esplugues!!!
ResponEliminaPetonets.
Uep, preciosa! T'he enviat un correu amb la informació. Abraçades i saltirons!
EliminaNo em sé moure gens bé en aquests blogs nous, enredosos i difícils com els trobo. Hauríem de tornar a la senzillesa primera. Sense permís no et deixen entrar i ests temptat de dir... doncs ja s'ho faran.
ResponEliminaSí, malgrat tot, compraré el conte. Ja no pensava tornar a entrar en verkamis i similars, i avui me'n trobo dos... si no respons, sembles mala persona.
Una abraçada, Montse.
Padrina,
Eliminate l'enviaré a casa . No patiscos!
Hola, Montse, soc la Carla. Et volia dir que el teu llibre és molt original i curiós. T'ensenya moltes coses de la vida i també moltes coses positives. La veritat et volia dir que és un llibre que costa una mica d'entendre, però al final vaig entendre tota la història. Et faig saber que m'ha agradat moltíssim.
ResponEliminaAtentament,
Carla Fradera Ramon
Hola Montse! Soc la Raquel, el llibre és molt bonic també m'han agradat molt les il.lustracions i la forma de com és el llibre, perquè és molt fàcil de llegir. Però hi han pàgines que costen de llegir i és bastant curtet i llavors és el doble de fàcil.
ResponEliminaAbraçades per tu, per l'Albert i per en Lluc.
Raquel Hernàndez Ramon