LA FLOR GROGA (nova criatura en paper)


 Quan el meu fill petit tenia 5 anys, la seua mestra i guia, la Montalbà, ens va demanar a totes les mares que escrivíssim què era la primavera per a nosaltres. Elles, molt respectuoses amb la tasca encomanada, van fer un paràgraf. Jo també, enllaçat amb molts d'altres...fins a 3 pàgines. De la gesta no em renyarien; me'l van fer llegir, esclar, sencer. Les mestres ploraven en acabar la meua lectura. Perplexa i emocionada, els vaig agrair l'estona i la paciència. El Lluc escoltava sa mare sense entendre res. 

Calendari i manta, fou posat a un web on fou rebut bé i amb bones crítiques. Els anys em burxaven el desig de veure'l en paper. El 2020 -confinament, llàgrimes i sensació d'impermanència sense aturador- hi rumiava molt sovint: el 2021 el Lluc compliria 18 anys, sa germana 22. No va poder ser. Enguany 3 dones -la Sílvia Bonilla, la Pruden Panadès al postfaci i jo mateixa- hem plantat la llavor de la flor. Diuen que creix poc a poc als camps dels humans, on en diuen COR. 

Gràcies per fer-ho possible. I vosaltres, blocaires amb estimació infinita, sou el motor de la meua vocació escriptora. Escriviu-me un comentari si el voleu comprar, i mirarem d'enviar pol·len cap on residiu. Abraçades i somriures. 





Comentaris

  1. Montse, amb molt de gust recollirem aquest pol.len. Al Lluçanès l'espero.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, Teresa! T'he enviat un correu amb la informació. Petons, ja diràs! :_)

      Elimina
  2. Jo també vull omplir el cor amb el pol·len d'aquesta flor...Directa a Esplugues!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uep, preciosa! T'he enviat un correu amb la informació. Abraçades i saltirons!

      Elimina
  3. No em sé moure gens bé en aquests blogs nous, enredosos i difícils com els trobo. Hauríem de tornar a la senzillesa primera. Sense permís no et deixen entrar i ests temptat de dir... doncs ja s'ho faran.
    Sí, malgrat tot, compraré el conte. Ja no pensava tornar a entrar en verkamis i similars, i avui me'n trobo dos... si no respons, sembles mala persona.
    Una abraçada, Montse.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars