DIA MUNDIAL DE LA POESIA 2022

Per al Dia Internacional de la Poesia:

Una de les feines de la meua assignatura (llengua i literatura catalana i castellana) és fer fer poemes. A classe, doncs, vaig explicar que una anàfora no només consisteix a repetir les paraules del començament de cada vers, sinó que cal sorprendre el lector amb una part que no s'esperi, que el faci pensar la relació amb la primera part del vers. Els va sortir això, i espero que us agradi.

PD. Es van corregir els uns als altres, amb molt d'encert. Fixeu-vos que el tema proposat era força difícil. 

DUBTE I DESIG

Si pogués ser un volcà, l'illa seria teva.

Si pogués donar oxigen, et faria la casa a la Lluna.

Si pogués regalar-te la Lluna, tu fores la gravetat. 

Si pogués pintar la neu, tindria el color dels teus ulls.

Si pogués nedar en l'aire, tota jo seria a-braçada.

Si pogués ser foc, cremaria tot el que et fa mal.

Si pogués ser estrella, et deixo veure'm cada dia.

Si pogués ser pintor de flors, et pintaria a tot el món.

Si pogués dormir amb la pluja, cada nit seria un desig.

Si pogués caminar sobre el mar, et visitaria a cada marea.

Si pogués fer/ser tot això, estaria jo aquí? 

@alumnes de GES2