Nuvis al paradís (de prop)

 



Demà marxem cap a casa, i abandonarem el paradís. N'hem fet cova, gola de delits i refugi d'aquests 30 m2 que ja en diem "viatge de nucis pueris". Aquí posarem la roba, té, aquest armari serà per a tu, "t'agrada la llum, Montse." La cuina, un horitzó de menges delicades i no tant, de càpsules de cafè, "el pot de verdura, el dec haver somiat". Tardes de sèrie i comentaris sense roba, sofà de migdiada a càmera lenta, dutxa i cerimònia d'esbandida, què t'has cregut, sabó. Lectura de Rodari sorprenent, de versos de la Sònia Moll: el meu moll, trasbalsat. ELL, circell del meu cos, llegeix Estellés sense treva. Sortós ell: jo veig passar una mosca i m'envolo.

Us he dit res del defora? Dos bancs i una taula baixa conviden a dir-se coses fluixet, que no sàpiguen que som marit i muller. I baixem ran de terra. Les sargantanes s'apressen a esmunyir-se per les escletxes de la paret, tantes en tenen que n'han pintades dues per recordar-ho. Abandonem les bosses damunt les butaques, a la taula entremig, seiem al sofà i sospirem. Una mitja lluna de cotó gens prenyada somriu, que ja vindran els homes-bebè a fer-me lluna plena, cargolats com gimnastes de segona. "Va?, que es fa tard!", tremoles i rius, te'n mors de ganes. Seiem ran de terra, com nens, entre esgarrifances i alegria. L'aigua ens refresca els turmells, els bessons i les idees carallots que sovint ens volten. "Et toca, atreveix-te!", i sufoques un crit, que l'aigua a l'estómac és pitjor que un mal recitat. T'asseus, em mires, i d'un parell de moviments entro a l'aigua, i nedo sense recança. Pertanyo a la sal de la pell, pertanyo al clot del teu muscle esquerre. Allà on xiuxiuejo "t'estimo" i tu contestes "melmelada". 


Demà al matí entregarem la clau del paradís al Joan Gasull, garbi24.blogspot.com, que ens ha llogat el seu @cozystudio24 per a la nostra setmana de viatge de noces. Deixaré l'Aumon damunt la taula, i la Fletxa Blava serà el nostre compromís literari. Gràcies per la teua atenció, per ser l'amfitrió perfecte. Una abraçada ben forta de part de l'Albert i meva. 

Comentaris

  1. Sublim com sempre, celebro que la vostra estada hagi estat per emmarcar.
    La perfecció no existeix, però ho intentem cada dia.
    Fins sempre.

    ResponElimina
  2. Fantàstic com sempre, Montse! Descripcions i emocions ben nuades. Ens veiem ❤️❤️

    ResponElimina
  3. El comentari anterior era meu, Montse! Els millors desitjos!
    Farners

    ResponElimina
  4. Deu ser una casa molt bonica, segur que heu gaudit de l'airet de la muntanya, a mi m'agrada molt fer turisme rural!
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
  5. Las teves paraules, donen ganes de demanar tanda !!.... Segur que ha estat una experiència molt maca !!. Salut i felicitats ;)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars