Obligació de primavera

Vaig d'una oració a una altra, i em salto la conjunció, els marges, penyals.  Als abismes me'ls miro amb afecte, amb filtres i escotada. Accentuo mosquits, aranyes, ametllers. Tinc una munió d'espectres que escolten la literatura dels morts. ¿Tu creus en la resurrecció de les costelles? Em palpo les galtes per trobar-m'hi el somriure, i re, se m'ha escolat entre les cuixes. Soc un vers encavallat que tothom admira, però ningú en recorda el títol. 

PD. Què coi és aquesta fal·lera 

      d'estar alegre en primavera? 🐛🐊🐢🐍