Fasano, cactus i sirolls (un bon dia)

 

Estimats lectors del blog, passavolants i altres espècies que compartiu coses amb la cantireta / Montserrat Aloy Roca:

1. Avui he tingut l'honor de ser distingida pel poeta Joseph Fasano com a traductora seua al català. Això vol dir que posaré traduccions aquí, així que les tingui revisades i polides. Per alguns, aquest autor és simple, didàctic, repetitiu. Per a mi, que el tradueixo, em fa pensar en cada metàfora com una manera de fer entendre què i on vol anar a parar. Quan diu “cançó”, vol dir manera de cantar, de respirar, de dir al món què ets per les cançons que has après i les que no. Això vol dir que —i ara ho dic molt seriosa— que no necessito que vingueu a alliçonar-me sobre allò d'"aquest poeta no et donarà fama, no el coneix ningú, tu perquè ets una il·luminada" i bla, bla, bla. Quants de vosaltres sou tan distintius que s'associa un poeta en anglès a una traductora en català, amb els mils de milions de persones que viuen al planeta Terra? EH?! 

2. I ara, una mica de safareig: Ahir en un correu electrònic vaig veure la "biografia" d'una poeta que el comença amb aquestos mots: "Catorze llibres publicats (...)". Aquesta dona, fa nou anys, em va dir ploriquejant: "I si em moro l'any que ve? He de publicar un llibre, aquest llibre, mentrestant...". El problema és el soroll que fa per evitar que el que és rellevant creixi. Solitud, silenci, esporgar. Segar el vers arran. Catorze llibres? Quants canviaran el món? 

3. Per acabar, la poesia de cada dia. El meu cactus ha florit, avui. Ha tret 2 flors alhora. Les he pogut fotografiar. El silenci del miracle és una llavor per a la resiliència: només creixem en la bondat, no pas en la quantitat.